PREÀMBUL
La WORLD ASSOCIATION OF PERINATAL MEDICINE (WAPM), conjuntament amb d’altres societats nacionals i internacionals de Medicina Perinatal, Obstetrícia, Pediatria, Neonatologia i amb la col.laboració d’Acadèmies, Fundacions, Instituts, Centres i Organitzacions humanitàries de tot el món, que tenen entre els seus objectius la defensa i promoció dels drets de la dona i de la infància, han decidit amb motiu de la celebració a Barcelona (23-27 de setembre de 2001 ) del 5 th WORLD CONGRESS OF PERINATAL MEDICINE, fer una solemne DECLARACIÓ INSTITUCIONAL, que a partir d’ara es denominarà: “DECLARACIÓ DE BARCELONA sobre els DRETS DE LA MARE I EL NOUNAT“. L’objectiu d’aquesta declaració és aconseguir que en el segle XXI el procés reproductiu humà tingui lloc en qualsevol part del món en condicions de benestar físic, mental i social tant per a la mare com per al seu fill, superant així els brutals desequilibris actuals. En conseqüència , els membres de la World Association of Perinatal Medicine, conjuntament amb les institucions esmentades, exhortem a les organitzacions polítiques i sanitàries supranacionals, als governs de tots els països del món, als legisladors dels Parlaments democràtics i a les organitzacions no-governamentals ( ONG ), així com a totes les institucions públiques ,la raó se ser de les quals sigui tenir cura de la salut reproductiva de
la Humanitat, a què tinguin en compte, respectin, fomentin i facin realitat tot el següent: DRETS DE LA MARE I EL NOUNAT.
DECLARACIÓ DELS DRETS DE LA MARE
1. La maternitat ha de ser de LLIURE elecció. Tota dona té dret a decidir lliurement pel que fa al moment més adient per tenir els seus fills, l’espai intergenèsic i quants en vol tenir. L’ús de mètodes anticonceptius eficaços cal que estigui a l’abast de totes les dones.
2. Tota dona té dret a rebre educació i informació pel que fa a la salut reproductiva, embaràs, part, lactància materna i cura neonatal. Els professionals de la salut tenen l’obligació de facilitar-la, tant a la dona com a la seva parella, i, al mateix temps, promoure l’assistència d’ambdós als cursos de preparació al part, com a part integrant de l’atenció prenatal.
3. Totes les dones tenen el dret a què, en qualsevol país del món, els governs els garanteixin una assistència sanitària correcta que eviti els riscs innecessaris. Tota dona té dret a un Sistema de Salut adient i a mesures de protecció al llarg de l’embaràs. Els serveis sanitaris d’atenció a l’embaràs han de ser de qualitat i tenir els recursos suficients. La cura obstètrica cal que tingui en compe el respecte a la diversitat de cultures i creences, ja que l’atenció obstètrica no té fronteres.
4. Tota dona té dret a rebre informació adequada sobre els procediments i avenços tecnològics, tant diagnòstics com terapèutics, que han de ser aplicats al llarg del part. I en tot moment ha de tenir-ne accés als que estiguin disponibles que es considerin més segurs. Les dones embarassades tenen dret a rebre informació sobre les tècniques de diagnòstic prenatal disponibles en cada mitjà, i la seva decisió al seu respecte ha de ser lliure i informada.
5. Tota dona té dret a un nodriment adient al llarg de l’embaràs. L’alimentació de la dona li ha de permetre de rebre tots els nutrients necessaris tant per al correcte creixement del nen , com per a la seva pròpia salut.
6. Tota dona que treballi per altri, té dret a no ser marginada al llarg o com a conseqüència d’un embaràs. L’accés i la continuïtat en el món laboral cal que estiguin garantits. Una adequada legislació laboral ha d’assegurar al llarg de la gestació, l’efectiva igualtat d’oportunitats, els permisos laborals preceptius i l’adaptació d’horaris, sense minva del seu salari, ni risc de perdre la feina. La mare lactant té dret a alletar al seu fill al llarg de la jornada laboral.
7. Cap dona patirà discriminació, ni penalització, ni marginació social com a conseqüència d’una interrupció voluntària del seu embaràs.
8. El dret a la maternitat no pot ser limitat pels poders públics sobre la base de criteris demogràfics o socials. Tant les famílies monoparentals, com les biparentals tenen els mateixos drets davant d’una maternitat.
9. Tota mare té el dret i el deure de compartir les decisions del procés reproductiu amb el pare, el qual haurà de respectar-les. Tota dona té dret a no ser violentada ni coaccionada per la seva parella en funció de la seva maternitat. Els drets d’ambdós han de ser exercits amb equitat i corresponsabilitat.
10. Tota dona té dret a ser informada dels beneficis de la lactància materna i animada a iniciar-la immediatament després del part. Amb tot, la dona té dret a escollir lliurement la forma de la lactància, sense prejudicis socials o culturals.
11. Tota dona té dret a participar en els processos de decisió (diagnòstics i/o terapèutics) que l’afectin, tant a ella com al seu fill. Tota decisió ha de ser lliure i informada.
12. Les dones que pareixin en una determinada institució tenen dret a decidir pel que fa a la indumentària (pròpia i del nadó), al destí de la placenta i d’altres pràctiques culturalment importants per a cada persona. Tota dona té dret a un accés il.limitat al seu fill, mentre es trobi en el centre hospitalari i el seu estat li ho permeti.
13. Les dones embarassades amb drogoaddicció, SIDA o d’altres problemes mèdics o socials que comportin marginació, tenen dret a ajuts i a programes específics. Les embarassades immigrants tenen dret a ser ateses en igualtat de condicions que les del país de recepció o asil.
14. Tota dona té dret a la seva intimitat. Els professionals tenen el deure de respectar-la. Els professionals de la salut, no hem d’acceptar la manca de recursos com una excusa per tal de no avançar en el compliment dels drets de la salut reproductiva de les dones, i en general de les societats.
DECLARACIÓ DE DRETS DEL NADÓ
1. La Declaració Universal dels Drets Humans, fa referència a totes les etapes de la vida. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets.
Convenció dels Drets del Nen.
3. Tot n2. La dignitat del nadó, com a persona humana que és, és un valor transcendent. Els nadons
han de ser protegits d’acord amb la adó té dret a la vida. Aquest dret ha de ser respectat per totes les persones i governs sense discriminació per raons de raça, sexe, economia, lloc geogràfic de naixement, religió o qualsevol altre motiu. Els Estats hauran de prendre les mesures adients per tal de protegir als nens davant de qualsevol discriminació.
4. Tot nadó té dret a què la seva vida no es posi en perill per raons culturals, polítiques o religioses. Ningú té dret a dur a terme accions que posin en perill la salut del nadó o que vulnerin la seva integritat física, ja sigui a curt o llarg termini. Sota cap pretext, estan justificades les mutilacions.
5. Tot nadó té dret a una correcta identificació i a una filiació, així com a una nacionalitat. L’Estat ha de garantir-ne el dret, de la mateixa manera que a qualsevol altra persona en d’altres edats de la vida.
6. Tot nadó té dret a rebre les atencions sanitàries, afectives i socials que li permetin un desenvolupament òptim, físic, mental, espiritual, moral i social, en edats posteriors de la vida. La Societat és responsable de què es duguin a terme tots els requisits per tal que aquest dret sigui respectat. Cap acte mèdic ha de realitzar-se sense el consentiment informat
dels pares, donada la carència d’autonomia del nadó, restant únicament excloses les situacions d’emergència, en les quals el metge està obligat a actuar en defensa del millor interès del nen. Ha d’existir equitat en l’atenció i el refús absolut de tota discriminació, independentment de la capacitat econòmica o del nivell social.
7. Tot nadó té dret a un correcte nodriment que garanteixi el seu creixement. La lactància materna ha de ser promoguda i facilitada. Quan no sigui possible que la mare alleti, bé sigui per raons personals, físiques o psíquiques, s’ha de possibilitar una correcta lactància artificial.
8. Tot nadó té dret a una correcta assistència mèdica. Els nadons tenen dret a gaudir del més alt nivell de salut i a tenir accés als serveis mèdics, de rehabilitació i de prevenció. Els poders públics han de prendre les mesures que siguin necessàries orientades a abolir les pràctiques tradicionals perjudicials per a la salut dels infants. Els governs han de vetllar per a què existeixi una adequada atenció sanitària tant prenatal com postnatal.
9. La dona embarassada, portadora d’un fetus amb malformacions incompatibles amb la vida, té el dret a seguir amb el seu embaràs o bé optar per una interrupció, dins del marc legal de cada país. En el cas de què el fetus arribi a terme, no han d’aplicar-se al nadó mesures terapèutiques fútils després del naixement.
10. No s’ha d’intentar fer sobreviure a un nadó quan la seva immaduresa és superior al límit inferior de viabilitat. En aquests casos, els pares hauran de ser informats i participar en les decisions prenatalment, sempre que això sigui possible. Es tindrà en compte l’àmbit geogràfic, social i sanitari del lloc del naixement.
11. Tot nadó té dret a gaudir de les mesures de seguretat i protecció social existents en cada país. Aquest dret fa referència tant a les mesures de protecció i cura de la salut, com als àmbits legals.
12. El nadó no podrà ser separat dels seus pares contra la voluntat d’aquests. En els casos en què existeixi evidència de maltractament, i les circumstàncies evidenciïn un risc per a la vida del nadó, es prendran les mesures legals i administatives pertinents per tal de garantir la seva protecció, encara que això suposi la separació del nen dels seus pares. Aquesta norma
s’aplicarà en el període de permanència en l’hospital.
13. Tot nadó té dret a què, si és subjecte d’adopció, aquesta es realitzi amb les màximes garanties possibles. En els països en els quals es reconeix l’adopció, hauran d’exigir-se’n les garanties legals necessàries per tal d’assegurar que l’adopció és admissible, i
en tot cas haurà de prevaler l’interès del nen. En cap cas existeix justificació per a la venda d’òrgans.
14. Tot nadó i tota dona embarassada, tenen dret a ser protegits en els països en què existeixin conflictes armats. La lactància materna ha de ser promoguda i protegida en aquestes situacions.
El nadó, és una persona amb uns drets específics que no pot reclamar ni exigir per raons òbvies d’immaduresa física i mental. Aquests drets imposen a la Societat un conjunt d’obligacions i responsabilitats que els poders públics de tots els països han de complir.
5è. Congrés Mundial de Medicina Perinatal, Barcelona, setembre de 200l
|